El nostre últim comiat

7:06



Mai m'hauria imaginat sentir res pitjor que creuar mig mon, per al final ni poder dir-te el meu últim adéu..
Aprendre a conviure amb una vida sense tu, i pronunciar el nou "nosaltres" m'ofega i em buida, i el temps no sembla cap cura sinó un castic pels que ara orfes quedem enrere.

No saps quants cops recordo el nostre últim petó, el dolç tacte de la teva pell, i el "t'estimo" cau d'orella, i si, a vegades és l'únic que m'alleuja el cor, però no m'és suficient quan penso que a la tornada ja no em rebràs.
Llavors és quan ja no puc més, tanco els ulls i et busco a dins meu, i entre tanta tristesa sembla que no et trobo, però descobreixo tot allò que tu, amb tant d'amor i delicadesa, vas plantar a dins meu, i per fi Yaya, m'adono que ara jo sóc una part de tu.

Encara que avui la meva veu no arribi més enllà de l'aquí i l'ara, aquesta nit volia donar-te de nou les gràcies Yaya; per veure'ns créixer i fer-nos tants petons a les ferides quan quèiem, per ensenyar-nos a escoltar abans de saber parlar, per fer-nos adonar de com d'especials podem arribar a ser, per aparèixer sempre, sempre i sempre quan més et necessitàvem, gràcies Yaya per saber estimar ignorant les diferencies, per perdonar, per renyar-nos per seguir als altres i ensenyar-nos a guiar, a què ni els diners i ni l'orgull mai s'igualaran a actuar de cor i lluitar pel que vols, però sobretot pel que creus correcte. Gràcies per ser part de nosaltres, però sobretot gràcies per fer-nos prou valents per; amb tot el nostre amor i gratitud desitjar-te un bon viatge.

Sempre teus, sempre nostre; nosaltres 🔖.

You Might Also Like

0 miradas

Popular Posts

Press

Most Popular